Terra de Fronteres

Què és una frontera si no un punt d'unió i intercanvi?

Sovint creiem que les fronteres marquen limitacions entre diferents territoris, espais o cultures. Però és ben cert que fins i tot la frontera més alta té punts de correspondència entre ambdós costats.

Les portes, de tantes tipologies com hi pot haver, són el símbol d'unió i traspas de dos territoris diferents, és per això que he situat portes en límits inventats pels humans, grans fanàtics de la divisió i ordenació de l'espai, per explicar l'absurda que és la delimitació física del territori. 

# Safareig

La comunicació i l'intercanvi són tant inevitables com necessaris, sovint necessitem ambdós espais per tenir sentit un i l'altre: de que ens serveix l'aigua si no tenim la pedra on eixugar la roba, o viceversa?

L'intercanvi de bens és un fet real en la societat actual i més en un món globalitzat, on cada país ven els seus bens per rebre les seves mancances (situació idíl·lica). 

 

# Horitzó

Misteriosa és aquesta frontera que s'allunya, a hores propera i a estones llunyana. Si la persegueixes ella marxa, i incús enamora qui l'observa. Frontera que ens diu què és terrenal, què és celestial. Hem intentat volar, però no ho hem aconseguit. Sempre més lluny que l'element més apartat de nosaltres és objecte de representació del molts artistes.

#STOP

STOP, quatre lletres tant contundents, una ordre tant clara. Quan ens trobem amb un STOP no dubtem en aturar-nos, fins i tot dubtem a l'hora de travessar aquest limit que es ha obligat a parar-nos. Però res no impedirà que canviem de banda: ni un rotund STOP ni el mur més ample ni més alt, està clar: el mur de Berlín no ho va impedir, ni el mur de Mèxic amb el EUA ni les balles de Ceuta i Melilla ni les barreres de la franja de Gaza (entre d'altres). Absurds intents de dibuixar un STOP, que més que protegir una frontera la fan un lloc on freqüenta la mort i el sofriment de totes les persones que es troben, tant en una banda, com l'altra.

#Bosc

Rés més evident que la entrada a un bosc ens fa veure que les fronteres són, al cap i a la fi, una invenció humana irreal. A on comença un bosc? en el primer arbre, en el primer matoll, o en cap dels dos? Un bosc igual que les cultures no tenen fronteres verdaderes ni precises, però les persones (avaricioses) necessitem marcar territori, com els gossos, amb la diferència que si no ho hem fet per mitjà de guerres mil·lenàries, ho hem fet sobre un mapa i amb tiralínies, dividint pobles i cultures i enfrontant-les entre elles mateixes.

#Cultius

Què ens està passant a les persones que ens estem emmurallant a la nostra tecnologia i coneixement? Sembla que hem oblidat que la natura és molt més sabia i experta que nosaltres, però tot i saber-ho les persones seguim expropiant terreny a la nostra mare i l'ocupem amb els nostres experiments per intentar, al cap i a la fi, imitar el medi que ja tenim però que no sabem respectar. Si seguim separant-nos d'ella acabarem per deixar d'existir l'un i l'altre, perquè no hem d'oblidar que una frontera necessita l'intercanvi per fer possible l'existència d'ambdós bandes.

#Ahir/avui

Aquesta necessitat que tenim la gent de canviar les coses que tenim! Sempre descontents, les persones hem de destruir el passat per fer el futur, no serveix pel present el que varem fer ahir, i tal és així que si ens quedem ancorats en l'ahir ja no formem part del avui, ens quedem en un món diferent marcat per una frontera temporal molt flexible i difícil de comprendre que incús és diferent per cada persona que la mira. Però tot i aquesta aguda i punxent barrera de temps, no deixem mai d'observar el passat per poder preveure o innovar en el futur. Aquesta és, potser, la frontera més rica en comunicació i d'on podem importar més coneixement per la vida present.